La terra dels inques
País de diversitat biocultural i d'extrems. Des de la carena muntanyenca andina, passant pel lloc més sec del món, el desert d'Atacama fins al bosc tropical més gran del món també, la selva de la conca amazònica.Considerada un civilització antiga coneguda com Caral i coetània a la Mesopotàmica, China, Egípcia o Índia amb 5000 anys d'antiguitat.
Però anem a pams. Entenem Perú com la terra dels inques tot i que en realitat 'Inka' només ho va ser una persona, i aquesta persona era el rei o cap d'estat (Sapan Inka). La resta eren súbdits ja fossin nobles, runa (poble), mitimaes (gent forànea) i els Yanaconas (servei).
La seva llengua era el runa simi (conegut com queswa, qechua o quichua). El territori que ocupaven era el Tawantinsuyo ( en qechua 'tawa-' significa quatre i '-suyo' significa nació o estat tot i que la interpretació més arcaica ho entén com a món). Aquest territori era més extens del que coneixem com a Perú actualment. La capital del Tawantinsuyo era Qosqo (que en qechua significa centre o melic).
Els quechuas eren un poble molt organitzat amb un ordre social, jurídic i econòmic inalterable sintetitzat en la frase que segueix:
'AMA SUA, AMA LLULLA, AMA KELLA'
(No siguis lladre, ni mentider, ni mandrós)
Van desenvolupar un coneixement extens tan teòric com pràctic de la terra i la reciprocitat amb aquesta.
La pachamama (mare terra en qechua) com a concepte de divina natura que proveeix d'aliments i aigua als inques i aquests li feien tributs a través de rituals i ofrenes a fi de mantenir l'equilibri en aquesta relació profunda entre el ser i la natura.
En tots els viatges associem un color al lloc que visitem. El primer que em ve al cap es el color de la pedra. Uns artistes en la manera de treballar-la i configurar-la. Però no podem obviar la forta presència històrica del país, de la seva cultura tan pre-incaica com la inka. Per tant associarem tots els color de la bandera del Tawantinsuyo a aquest viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada