06032016
Ens llevem. Sembla que l'amoxicilina que vaig prendre ahir ha fet efecte i em sento molt millor. Esmorzem al hostel i tot seguit acabem de fer motxilles i duem la roba al laundry. Anem a fer un mos al mercat de San Blas.
Anem a la avenida del sol (on hi ha tot d'agències) a lligar els bitllets per Copacabana. Ahir no van poder comprar-los. De passeig per l'avenida del sol veiem un mural amb la història gràfica inca i la 'invasión española'!
Després anem a 'la Valeriana', l'únic lloc on fan un cafè decent en tot Cusco i on un grup de xicots locals toquen amb l'orquestraal carrer.
Se'ns fa l'hora de dinar i diversa gent de Cusco ens ha recomanat 'La Cusqueñita'. Un lloc on sembla hi ha bon menjar i espectacle i al que ens haviem resistit anar pensant que era una turistada.
En arribar els únics turístes blancs som nosaltres i una parella de japonesos. El lloc es molt gran. Menjar abundant i en plan Obelix i Asterix.
Trucha, costillar, rocoto relleno i lechón. Tot acompanyat amb abundants papes, arròs i maiz. L'espectacle el fan un grup de nois i noies que ballen i canten balls tradicionals. Molt guapo tot plegat. Al darrer ball ens treuen a ballar. La Vane pringa i jo m'escaquejo amb l'excusa de gravar video. Quina gràcia! Dos minuts i mig ballant a tope a 3500 metres d'alçada! Tota una proesa!
De tornada parem a la Valeriana de l'avinguda del sol (n'hi ha dos de locals a Cusco) i directes a ca l'Estefi i Juan a deixar alguna cosa mentre siguem a Bolívia. Ens prenem un té amb ells mentre la fem petar però sense penjar-nos que l'autocar surt en unes hores. Viatjarem de nit per no perdre dies. Cap a les 21'30 hores agafem taxi cap a la terminal terrestre d'on surt l'autocar.
A les 22.15 hores ens posem en ruta.
07032016
Tot i tenir prou amplitud entre seients ha estat complicat dormir d'una tirada. A les 5'15 AM arribem a Puno, ciutat gens recomanada on molta gent s'hi queda per anar a visitar les illes flotants del llac Titicaca per la part de Perú. Nosaltres volem tranquilitat i menys explotació. Fem el pipi de rigor i cap a la frontera amb Bolívia! Allà fem els tràmits pertinents a ambdues fronteres i canvis de moneda. De camí en algun poble et fan pagar una mena de peatge. Ni tan sols baixem de l'autocar! Puja un local i te la clava pel morro i et dona l'entrada a unes runes que ni tan sols trepitjarem. Va així, ja ens ho havia advertit la Estefania. Amb tota la calma del món arribem a Copacabana. Son les 11 del matí. Reservem seients de l'autocar per la tornada i comprem els tiquets de la barca que ens durà a la Isla del Sol a la zona nord (menys turística que la sud) i anem a esmorzar a una terrasseta on una argentina afincada allà ens recomana coses a fer a la illa; la ciudad sumergida, la playa de las sirenas, les runes (i fins i tot veure ovnis!).
El barco surt a les 13'30 hores així que fem temps esmorzant i passejant pel port de Copacabana a la vora del Titicaca que més que un llac sembla un oceà.
Finalment embarquem. Dues hores de navegació pel llac fins arribar a port a la zona nord de la Isla del Sol. Quin llac més bèstia!
En arribar busquem allotjament.
En trobem un de decent a la platja on comença el camí que et du a les runes.
Seiem a Jalar a la banda del port. Aqui tot es mooolt leeent! Aquí al llac som a 4000 metres d'alçada. El llac més alt i navegable del món.
Malgrat els dies que ja portem a aquestes alçades encara ens costa el tema respiració. Anem a descansar un mica. Viatge llarg i cansat. Son les set de la tarda i a les onze ens llevem amb uns ulls com plats. I aquí tot es tancat i tothom es descansant. Res a fer i tota la nit per endavant!
08032016
Quan em llevo la Vane es a la dutxa. Son les 6 AM. Plou a bots i barrals, fins i tot pedrega! Ens quedem al llit veient l'espectacle des de la finestra que te vistes a la platja i llac. Estem a uns 20 metres. Fem el mandres i llegim una mica mentre esperem que amaini. Mirem d'anar a esmorzar alguna cosa però al hostel has d'avisar el dia abans perque t'ho preparin. Cap a les 7 ens dirigim al 'passeig marítim' (on és el port) i tot es tancat. Voltem d'aquí cap allà fins que trobem una mena de xiringuito on fem una xocolata amb unes galetes de l'únic mini market obert i ens asseiem a contemplar l'inici del dia de la gent de l'illa.
Es un lloc estrany. Hi ha menys turisme i es nota en la manera que tenen de tractar el turista. No hi estan gaire acostumats i francament mai m'havia costat tant tenir una relació fluida viatjant. Aquí funcionen per assemblees de la gent del poble. No hi ha estaments oficials presents, ni policia, ni hospitals. Tot s'ho arreglen entre ells, com si la illa es regis per una comunitat de veïns. Tornem a la terrasseta del hostel a contemplar la vida i el llac. Dues horetes més tard, cap a les 9'30 AM ho tornem a intentar i aquest cop si que trobem un lloc obert. En acabat tornem a la platja del davant del hostel on hi ha tot de hippies (de càmera reflex) acampats i enredant.
Llegim i escoltem el hit de la Isla de Sol a veus (i 'performance' inclosa) de unes jovenetes argentines alterades mentre prenem el sol. El guitarrista es bastant crack.
A dos quarts de dues hem quedat amb en José, el company de la mestressa del hostel, que ens durà a fer una volta amb la seva barqueta de pescador. Es presenta amb la barqueta i enfilem en direcció a Koa, una illeta a 1 hora de la illa del sol.
En Jose es un paio robust, autòcton de la illa que molt amablement ens explica els costums i funcionament de la illa i com ha anat evolucionant tot plegat. Realment arcaic tot plegat i encantador. Ens explica que fan balls rituals per les 'casamenteres'. A saber, nenes de 12 anys!!! Cadascú te asignada una zona determinada del llac on tirar les reds de pesca. Diu que hi ha poca pesca i que aquesta està sobre-explotada. Jo flipo. Si hi ha 4 gats i el llac es enorme!
També es cuiden del terreny tant de la illa com de les del voltant (que poden estar a més de una hora de navegació). Per conservar el terreny se'ls assigna unes 'Takanas' (son pre hispàniques) unes terrasses de terra on construeixen murs de pedra (a mode de murs de contenció), hi posen roques de 'relleno' i a sobre la terra agrícola (on cultiven). D'aquesta manera eviten l'erosió i treuen profit. Amb la ramaderia eviten el creixement desmesurat de la flora i ho mantenen net i despejat. El mateix fan a les illes del voltant per petites que siguin. Hi deixen ovelles soles perque es vagin menjant la vegetació.
Ens explica també que no tenen hospitals i que tot ho curen amb les plantes medicinals que hi ha a la illa i que només viatgen a l'hospital quan es trenquen algun os. Son penya ruda i dura.
El trajecte enmig d'aquest llac immens en una barqueta de no res quasi que m'acolloneix més que viatjar per camins que s'esfondren. Es clar que ells tenen refugis a cada illeta que passem. Coves.
Al cap d'una hora aproximadament arribem a la ciudad sumergida. Es a tocar de superfície. Estrany allà al mig del no res. Es pot veure la roca tallada amb cubs perfectes.
Seria genial poder bussejar-hi però és prohibit. La gent local s'ocupa de fer fora el caça tresors que s'hi presenten.
Abans de sortir de la illa del sol el seu fill ha recollit unes flors. Aquí tenen les seves creences i fem una ofrena a la deessa. Molt bucòlic tot plegat!
A la vora hi tenim una illa amb història religiosa de fons on sembla (i veiem, que hi ha dos coves amb dos túnels. Els creients van per un i els que no per l'altre. Un creua la illa i l'altre et deixa al centre però t'hi pots perdre.
No ho acabo d'entendre però seguim amb les ofrenes corresponents. I d'aquí ''señores visitantes' (continua dient) -' vemos al guardian de la isla'- una roca que posant-hi molta imaginació semblava tenir forma humana. Altre cop el ritual de la ofrena.
En tornar i feta la visita cultural li demanem que ens deixi al extrem més al nord de la illa del sol per anar a veure les runes i baixar caminant al poble.
Ens hi apropa i enfilem cap a Chinkana.
Chinkana és el nom del poble enrunat construït a mode de laberint i sense carrers.
Son les mateixes cases, unes a continuació de les altres, les que conformen el nucli urbà.
Les vistes de la illa i el llac son magnífiques.
Continuem la visita en direcció la 'roca sagrada' i la 'mesa ritual' on sacrificaven tant alpaques com persones.
La baixada al poble es ben bonica.
Les vistes fabuloses.
Encara més tranquil que al poble. Talment fóssim a la muntanya.
Passejada tranquil·la d'una hora fins el poble.
De camí veiem la 'playa sirena'. Un lloc recòndit i guapo.
En arribar busquem un lloc on sopar. Trobem un petit menjador de quatre taules amb una dona encantadora que ens prepara un sopar fantàstic per 25 bolivianos (al canvi 1€ = 7.5BOB). Sopa de quinoa (de la que ens dona la recepta i com preparar-la), trucha, pollo milanesa amb arròs, verdura i papas i una omelette completa. Panxa contenta i a dormir. Abans però paguem la mestressa del hostel perque demà volem marxar amb la primera barca.
09032016
Son tres quarts de set i en mitja hora ho tenim tot enllestit. L'Albert i la Vero no han passat bona nit. Els còlics els donen pel cul! Fa un dia ben bonic!
Anem al port i comprem els bitllets. Ens cobren 30 bolivianos quan l'anada la vam comprar per 15! Es clar si vols sortir de la illa paga. N'estic una mica fins els collons d'aquesta política sagnant d'abús.
El viatge de tornada llarg i pesat. Serà un dia malgastat. Canviem els bitllets ja que tornem un dia abans i coses del karma agafem uns seient més còmodes que valen més i s'obliden de cobrar-nos! Genial. Tot el que va torna! Esmorzem com a campions i fem unes compres de teles i arracades pels col·legues. Em cardo el primer maracuyà sour que em deixa plegat al sofa de la terrassa. Fem una visita a la plaça de Copacabana i comprem uns launch box pel viatge.
A les 18'30 hores surt l'autocar. Parada a la frontera on hi ha una bona cua i la fem petar amb un japonès i un australià octogenari que porta 30 anys viatjant. Un paio ben curiós. El xicot japonès ens recomana les illes del voltant de Hiroshima per visitar escapant de les ciutats.
Fora la fem petar amb un madrileny catxondo que marxa a Puno amb van i poc després ja enfilem a Cusco.
Ens llevem. Sembla que l'amoxicilina que vaig prendre ahir ha fet efecte i em sento molt millor. Esmorzem al hostel i tot seguit acabem de fer motxilles i duem la roba al laundry. Anem a fer un mos al mercat de San Blas.
De tornada parem a la Valeriana de l'avinguda del sol (n'hi ha dos de locals a Cusco) i directes a ca l'Estefi i Juan a deixar alguna cosa mentre siguem a Bolívia. Ens prenem un té amb ells mentre la fem petar però sense penjar-nos que l'autocar surt en unes hores. Viatjarem de nit per no perdre dies. Cap a les 21'30 hores agafem taxi cap a la terminal terrestre d'on surt l'autocar.
A les 22.15 hores ens posem en ruta.
07032016
Tot i tenir prou amplitud entre seients ha estat complicat dormir d'una tirada. A les 5'15 AM arribem a Puno, ciutat gens recomanada on molta gent s'hi queda per anar a visitar les illes flotants del llac Titicaca per la part de Perú. Nosaltres volem tranquilitat i menys explotació. Fem el pipi de rigor i cap a la frontera amb Bolívia! Allà fem els tràmits pertinents a ambdues fronteres i canvis de moneda. De camí en algun poble et fan pagar una mena de peatge. Ni tan sols baixem de l'autocar! Puja un local i te la clava pel morro i et dona l'entrada a unes runes que ni tan sols trepitjarem. Va així, ja ens ho havia advertit la Estefania. Amb tota la calma del món arribem a Copacabana. Son les 11 del matí. Reservem seients de l'autocar per la tornada i comprem els tiquets de la barca que ens durà a la Isla del Sol a la zona nord (menys turística que la sud) i anem a esmorzar a una terrasseta on una argentina afincada allà ens recomana coses a fer a la illa; la ciudad sumergida, la playa de las sirenas, les runes (i fins i tot veure ovnis!).
08032016
Quan em llevo la Vane es a la dutxa. Son les 6 AM. Plou a bots i barrals, fins i tot pedrega! Ens quedem al llit veient l'espectacle des de la finestra que te vistes a la platja i llac. Estem a uns 20 metres. Fem el mandres i llegim una mica mentre esperem que amaini. Mirem d'anar a esmorzar alguna cosa però al hostel has d'avisar el dia abans perque t'ho preparin. Cap a les 7 ens dirigim al 'passeig marítim' (on és el port) i tot es tancat. Voltem d'aquí cap allà fins que trobem una mena de xiringuito on fem una xocolata amb unes galetes de l'únic mini market obert i ens asseiem a contemplar l'inici del dia de la gent de l'illa.
Es un lloc estrany. Hi ha menys turisme i es nota en la manera que tenen de tractar el turista. No hi estan gaire acostumats i francament mai m'havia costat tant tenir una relació fluida viatjant. Aquí funcionen per assemblees de la gent del poble. No hi ha estaments oficials presents, ni policia, ni hospitals. Tot s'ho arreglen entre ells, com si la illa es regis per una comunitat de veïns. Tornem a la terrasseta del hostel a contemplar la vida i el llac. Dues horetes més tard, cap a les 9'30 AM ho tornem a intentar i aquest cop si que trobem un lloc obert. En acabat tornem a la platja del davant del hostel on hi ha tot de hippies (de càmera reflex) acampats i enredant.
Ens explica també que no tenen hospitals i que tot ho curen amb les plantes medicinals que hi ha a la illa i que només viatgen a l'hospital quan es trenquen algun os. Son penya ruda i dura.
Al cap d'una hora aproximadament arribem a la ciudad sumergida. Es a tocar de superfície. Estrany allà al mig del no res. Es pot veure la roca tallada amb cubs perfectes.
Abans de sortir de la illa del sol el seu fill ha recollit unes flors. Aquí tenen les seves creences i fem una ofrena a la deessa. Molt bucòlic tot plegat!
09032016
Son tres quarts de set i en mitja hora ho tenim tot enllestit. L'Albert i la Vero no han passat bona nit. Els còlics els donen pel cul! Fa un dia ben bonic!
Fora la fem petar amb un madrileny catxondo que marxa a Puno amb van i poc després ja enfilem a Cusco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada