Qosqo

26022016

Per fi! Ja hi som! Trec uns quants 'nuevos soles peruanos' (al canvi 1€ = 3.5 PEN). 

 Agafem un taxi cap al barri de San Blas. Un barri d'estudiants, backpackers i molt a prop de la Plaza de Armas, on està tot el quid de l'assumpte!.
Tenim reserva al View Point Hostel. Un guest-house situat al capdamunt del barri amb unes vistes espectaculars (si més no això ens va semblar). Com no s'hi pot arribar amb cotxe fins la porta comencem a pujar escales i carrerons carregats amb les motxilles. 

Cusco es a 3400m sobre el nivell del mar i qualsevol pas fa esbufegar! 

Ens sentem a la terrassa/mirador amb vistes impressionants de la ciutat de Cusco.

Prenem un mate de coca mentre preparen les habitacions.

En veure les habites no triomfen tant com semblava. Hem de passar 3 dies d'aclimatació (mínim) i volem estar tranquils. Així que més enllà d'atabalar-nos deixem les coses, anem a canviar calés i menjar alguna coseta.
Prop de la església de San Blas, a mà esquerre, hi ha un carreró que puja on ens recomanen un mini restaurant de quatre taules. El Chujlla. Es tancat però en trucar obren i ens fan de jalar.

Que bo! Primer contacte amb el jalo peruà! Ens demanem un chupe de quinoa (sopa a base de vegetals i el cereal quinoa), ají de gallina amb arròs blanc (pollastre amb salsa picant de rocoto, una mena de pebrot ben picant), papas a la huancaína (patates amb salsa picant, ou dur, olives i formatge) i un cordon bleu. Mengem de fàbula!. 

Ens tracten d'allò més bé! Una parella si més no curiosa. Ella una marona jove, dedicada i enrotllada. Ell un jove tatuat amb pinta de heavy metal i melena india llarga i negra.
Ja amb l'estómac ple decidim buscar un altre allotjament. Després de patejar una estona i veure'n de diferents ens decidim pel Tupana Wasi (que en quechua significa 'casa de trobada'). Acollidor i net. Més car que el View Point però no ens produeix cap mena de recança. Estem cansats i volem descansar tranquils. Tornem al View Point on recollim maletes i liquidem tema cancel·lació. Fer-ho per internet ens suposaria poc més del doble així que ho arreglem face to face.
De baixada al Tupana Wasi ens creuem amb un xaval jove i trempat, pizza en mà, a la que ens convida a tastar-la. Som a la plaça San Blas i està promocionant la pizzeria vegana on treballa i que es al barri. Està ben bona! Ens hi passarem segur!
Finalment arribem al hostel on desfem maletes, fem uns mates de coca, dutxadeta i a les 20h ja som a la piltra rebentats.

27022016

Deu n'hi do! La de vegades que ens llevem a pixar durant la nit! Mirant d'aclimatar-nos en temps record. En tres dies! Una tonteria ja que es necessita de una setmana a 10 dies però tenim poc temps i el dia 1 de març volem començar el trekking. Prenem Edemox que es un diürètic i combinat amb beure força aigua o mates se suposa que farà que la hòstia d'aquests 3400m al cos sigui més portable. 
Després de 10 hores dormint (necessàries) ens llevem a les 6 del matí. A les 7AM obren cuina i baixem esmorzar. Pa, mantega, melmelada de maduixa, cafè amb llet (el cafè justet) i mate de coca.
Des de Gelida he estat en contacte amb en Juan, el xicot d'una colega (Estefania) de la universitat de ma germana Eugènia. Viuen a Cusco i ell treballa en una agència amb la que hi ha números de contractar el trekk. No he contractat mai un trekk però pel que sembla aquest trekk necessita d'infraestructura per falta de lodges al llarg del camí (a diferència dels himàlaies) i donada l'alçada i dificultat seria impossible que ho carreguéssim nosaltres mateixos. Malauradament més endavant veurem que no es veritat...
Tot i així serà el primer cop que agafem un guia per fer un trekk. Volem fer el Abra-Salkantay, un pas de 4600m del pic Salkantay i mirar de empalmar-ho amb el Machu Picchu i ascens al Huayna Picchu.
Així que decidits i amb la panxa plena mirem la direcció d' APU Adventures (Apu en quechua es Déu) i ens hi dirigim.

Tot caminant creuant la plaça de Armas on es concentra el focus del 'turisteo' i dels locals (autòctons) que miren de buscar-se la vida amb la venda ambulant dels souvenirs típics peruans. Al final tot resulta prou semblant. La plaça Catalunya a barna, la centre Square de Sa Pa a Vietnam, etc...

Arribem a l'agència i sorpresa. Ens explica que es un trekk sostenible i personalitzat (i tot el que et vulguin vendre) per tan sols 1000$! Impossible! Massa car! Però resulta que ens hem confós, que hi ha més d'un Apu Adventures a Cusco i no es l'agència que buscàvem.
Tot i que el que ens explica ens agrada força se´ns escapa i ja en calent ens recomana un conegut seu guia i peruà que ens arreglaria el preu. 
El noi en qüestió es diu Fredy i triga 5 minuts a arribar. Ens porta a la seva oficina que resulta ser al costat del hostel. Ens explica totes les condicions i ens demana 500$ per cap. Li explico la oferta que duc al mòbil d'en Juan amb tot el que inclou per uns 300$. Finalment ens ho deixa per 350$. Entenem que aquest 50$ de més es el concepte 'personalitzat', és a dir, en lloc de ser 15 persones només serem nosaltres 4.

 Anem a una bakery a menjar una 'empanada rellena' mentre acabem de decidir. Tornem i fem paga i senyal a fi de reservar bitllets transports i entrades Machu i Huayna.
Tot seguit agafem un taxi per anar al barri de Mariscal Gamarres (fora del circuit turístic) on hem quedat amb l'Estefania (colega universitat de ma germana i companya d'en Juan) per anar a menjar un bon ceviche i conèixer-nos. Ens trobem amb l'Estefi a la cevicheria 'Olas Bravas' (absolutament recomanable!). 

Ens demanem una font on hi posen ceviche, chicharrón de calamar, chicharrón de pop i arròs.
El ceviche son trossos de peix marinats amb llimona i algues. el chicharrón es el típic arrebossat de pescaíto.

 Dinem de lujo i la Estefania, una noia trempada i maca, ens posa al dia de la vida cusquenya i de coses a fer. Molt rebé tot plegat!

Tornem tot xino xano el 5. L'Estefania es desvia a casa seva i nosaltres enfilem al mercat de San Pedro.

De camí trobem una paradeta on comprar les banderes brodades que anem enganxant a la motxilla de viatge. 

El venedor ens fa una revisió de la història inca: -'y llegaron los españoles y la jodieron!'- Un sentiment generalitzat i encobert que palparem al llarg de tot el viatge.
Arribem a San Pedro!

Un mercat local on abunden les vistes i olors. Autèntic! Roba, fruita, carn, espècies, formatges, fruits secs, granotes, serps... Fem alguna compra de fruits secs pel trekking i alguna cosa de fruita que te un pinta estupenda. 

Un autèntic ball pels sentits! Tant es així que a la sortida la música del carrer es a tope (que bé s´ho munten) i l'Albert i la Vane es marquen uns bailoteos sota la mirada divertida dels locals que es parteixen de riure i acaben per aplaudir de bona gana. 

Continuem creuant el carrer a ma dreta on hi ha el 'baratillo', un mercadillo al mig del carrer amb tot de gent local asseguda a banda i banda venent els seus productes.

Autòcton total. No hi ha gaire turista aquí. Es fa fosc i enmig del barullo de gent... pam! em roben el mòbil! Tot i així diviso personatges sospitosos. L'Albert s'encarrega d'un d'ells i jo vaig a pels altres dos. Creuen el carrer, jo darrera, i deixen el mòbil en una tenda. Hem estat de sort!. Tot quedarà en una anècdota. Això si, la penya arreu sense moure un puto dit!
Després de les emocions anem a buscar la pizzeria vegana del xicot que vam trobar a la església de San Blas. 

Sopem de nassos acompanyats d'una bona ampolla de vi xilè (que bons els vins xilens!), uns bons riures tot explicant batalletes de travellers. Una vetllada ben bonica!