Machu Picchu

05032016

Son les 4.35 AM i el despertador sona. Ens vestim i deixem les motxilles arreglades. No hi ha esmorzar i marxem directament a buscar el bus que ens durà a les portes de les runes del Machu Picchu. Cap a les 5 AM ja som fent cua a la parada. Molta gent! A dos quarts ens posem en marxa ziga-zaga amunt. 

Pel camí tot de penya pujant esgotada. Alguns demanant que pari el bus. Nasti de plasti. En 20 minuts ens plantem a dalt. Son vora les 6 AM i aquí el moviment de gent es brutal. Anem als wc que hi ha abans d'entrar (1 sol). Dins del recinte ni pixar, ni cagar, ni pets, ni menjar ni beure!
En 5 minuts ja som dintre. 

Es realment espectacular i molt ben cuidat. 

Una ciutat inca a tocar. En Krueger (es el sobrenom que li hem posat a en Fredy) mira de fer-nos una explicació de tot plegat que escoltem però passant de la seva cara ja.

 Anem creuant les runes per anar directament a l'entrada del Huayna Picchu que es a l'altre cantó. 

De camí veient flora i els banys inques i les canalitzacions corresponents. Em segueixen meravellant les infraestructures a base de pedra. Quin enginy!

Vam aconseguir les entrades al Huayna Picchu (aquí ho anomenen Wayna) a cinc dies vista. Només hi deixen accedir a 400 persones al dia en 2 grups de 200. Abans hi trobem un ramat d'alpaques.

A les 7 AM som a la porta d'accés del Huayna i en 20 minuts comencem a pujar. 

Tot i no tenir-les totes perquè teniem tots els bessons fotuts i com una pedra dels dies anteriors, ho portem de fàbula! 

La il·lusió i ganes pot amb tot! Anem fent i deixem de banda en Krueger. Amunt fins un total (segons la Vane) de 1366 esglaons. El camí amb força pendent i escarpat. 

Al·lucino com uns paios de metre i mig (inques) podien muntar tot aquest tinglado tan amunt amb pedres tan grosses. Les vistes de la vall, de la porta del sol a l'altre banda del Machu (un dels accessos al Mapi a través del camí inca que es tancat) son espectaculars, tot un regal! 

Xino-xano i gaudint del passeig i fent amics d'arreu. Arribem a les roques del capdamunt.

Passem per una mena de cova. Fantàstic! Tot i ser pobre en runes i volum m'entusiasma més que el Mapi.

I ara cap avall! i ben avall! 

Anem ben sueltos! 

El vertigen de la Vero i Vane brillen per la seva absència. 

Que guapo tot plegat. Estem contents!

Una mostra de la mida dels esglaons en alguns trams!

Arribem a baix cap a les 10 del matí que es quan entra el segon grup. 

Signem en el registre d'entrada i sortida (t'assignen un numero quan entres) i en Krueger vol seguir amb les explicacions però li diem que no, que ja en tenim prou. Tant es així que tornem a Aguas Calientes i liquidem comptes amb ell per tal de no veure'l més.
Decidim menjar alguna coseta abans no anar al hostel a recollir les motxilles per agafar el tren que ens durà a Ollantaytambo on ens recollirà un taxi que ens durà a Cusco.

El tren te un caire que em recorda als trens antics anglesos. El viatge dura unes dues hores.

En arribar el taxi espera. Poc més de dues hores més per arribar a Cusco. Ens deixa al Tupana Wasi, el nostre hostel. Allà muntem motxilles per marxar a Bolívia. Mentre muntem motxilles em torna a pujar febre. Em quedo al llit mentre la resta miren preus de bitllets cap a Copacabana i sopar. La Vane em porta una burguer d'alpaca que no aconsegueixo acabar.