29022016
Seguim amb la tònica del viatge i ens llevem aviat. La Vane ha passat mala nit. Una vegada esmorzats quedem per trobar-nos amb en Fredy més tard per acabar de perfilar temes del trekking.
Avui continuarem el recorregut pendent del Valle Sagrado. Enfilem a la parada de vans/cotxes taxi aquest cop al carrer pavitos que es des de on surten cap a Urubamba i Ollantaytambo.
Agafem un particular que ens acompanyarà tot el dia a fer la ruta per 200 soles. 50 soles per cap està prou bé! Son molts quilòmetres. Hem de veure molt en un dia ja que demà marxem de trekking.
Primera paradeta a Chincheros (2900m), conegut per la seva artesania tradicional. Ho tenen ben muntat. De cara al turista, molt car però només per la explicació de com treballen la llana d'alpaca amb demostracions reals de la tradició, ja val la pena.
Primer de tot l'esquilada de l'alpaca. Quan es la primera mentre es joveneta se l'anomena 'alpaca babe' i es molt i molt suau i molt i molt cara. Les altres esquilades ja es d'alpaca normal. Cara igual però més assequible. Quan tenen la llana la netegen i blanquegen amb una arrel que van a buscar a la muntanya i la deixa molt fina. Aquesta mateixa arrel la fan servir pel cabell des de petits per tenir el cabell ben negre i sense canes
Després amb ajuda d'un tros de vidre la van filant. Una vegada fet el cabdell ens va explicant, i mostrant al mateix temps, amb quins elements naturals fan el tintat dels diferents colors. Es ben bé curiós i guapo.
Amb les xinxes (paràsit) del cactus de la figa de moro fan el color vermell, que no es més que la sang d'aquest bitxos. Sang amb la que també es pinten els llavis (por 100 besos).
Si a aquesta sang li afegeixen suc de llima obtenen tons taronges.
I així amb diferents plantes i flors!.
La xicota que ens explica el procés, a diferència del que hem anat trobant fins ara, es una catxonda. La majoria de gent que hem trobat tenen un sentit de l'humor estrany. El fet de parlar de vostè ja marca una distància.
Després passem al telar. Dels antics, de fusta i manual. Van triant entre el munt de fils per definir les figures a fer amb ajuda d'un òs d'alpaca.
Triguen uns 45 dies a raó de 5 - 6 hores diàries a fer un mantell de 1.50 x 1,50 metres.
En acabat la clavada de compres. Per qui pugui! Jo compro un gorro-bufanda de baby alpaca i s'ha acabat!. I ens posem de camí a les salineres de Maras.
Maras el següent poble i es la gent d'allà la que hi treballa.
S´hi arriba a través d'una pista forestal. Llàstima de les pluges que van caient aquests dies ja que deixa les terrasses on s'acumula la sal amb un to marronós en lloc de blanc impol·lut. Tot i així el lloc es molt xulo.
Fem una volteta ràpida.
Una vegada vist anem a buscar el cotxe per seguir la ruta.
Abans compra de paquets de sal de diferents tipus tal com vam fer a Islàndia amb les sals volcàniques.
La Vane porta un trancasso de collons. No es troba gens bé.
Feta la volta ens posem en ruta cap a les runes de Moray.
Aquestes son unes terrasses circulars inques a 3500m d'altitud a mode d'amfiteatre.
S'hi accedeix entre una i un altre per unes pedres que surten dels murs, i clavades a aquests, anomenades 'sarunas'.
Es creu que es un model d'investigació agrícola dels inques ja que creaven microclimes a cada terrassa de més temperatura a menys (del centre cap a fora).
Anem a veure les segones runes que estan una mica mes deteriorades.
El poble de Moray es tot fet d'adob. Els marcs de les portes son de pedra on hi posen l'any de construcció (com els masos catalans). El conductor ens explica que els homes d'alla van tots beguts d'un licor de papa (patata) cosa que arribem a comprovar. Molt empanats!
D' aquí enfilem la darrera etapa del dia a les runes d'Ollantaytambo.
Fem parada a la plaça del poble a dinar.
A la Vane li agafa una pujada d'energia amb el menjar i se'n va tota sola cap a les runes.
Unes escales de la hòstia!
Per arribar a unes vistes aèries del poble.
Es fira dos nines de la pacha mama per regalar (son unes nines de tela de sac i tronquets com si fossin per vudú) molt guapes. Jo em firo unes pintures sobre cuir dels músics de la pachamama per regalar al David i en Ramon, els compis músics de barna.
A les 17h PM ens recull en Ricardo, el conductor, que tenim vora 2 hores de tornada a Cusco. Ens explica que abans era cuiner d'expedicions de muntanya i que després de 10 anys ho va deixar i es va passar a xofer. Es una passada l'abús que hi ha amb les feines aquí també. S'ha passat el dia amb nosaltres. Arribarem a les 19h a Cusco i a les 21h ha de tornar a ser a Ollantaytambo per recollir uns passatgers que venen amb tren de Aguas Calientes (Machu Picchu poble) per tornar a Cusco on arribarà altre cop cap a les 23 hores per llevar-se a quarts de 5 del matí per tornar a començar. Ens parla també de la situació dels locals a Cusco. La majoria a mans d'extrangers (australians i xilens sobretot). Preus infumables.
Arribem a l'hora prevista i anem a perfilar detalls trekk amb en Fredy que ens fa 5 cèntims del planning. Enllestim ràpid que hem d'anar a ca l'Estefi a deixar unes cosetes els dies que siguem fora, tornar al hostel i preparar motxilles viatge i deixar el que no necessitarem. La Vane te pujada de febre i es queda al llit mentre fem els encàrrecs.
.
Seguim amb la tònica del viatge i ens llevem aviat. La Vane ha passat mala nit. Una vegada esmorzats quedem per trobar-nos amb en Fredy més tard per acabar de perfilar temes del trekking.
Avui continuarem el recorregut pendent del Valle Sagrado. Enfilem a la parada de vans/cotxes taxi aquest cop al carrer pavitos que es des de on surten cap a Urubamba i Ollantaytambo.
Agafem un particular que ens acompanyarà tot el dia a fer la ruta per 200 soles. 50 soles per cap està prou bé! Son molts quilòmetres. Hem de veure molt en un dia ja que demà marxem de trekking.
Primera paradeta a Chincheros (2900m), conegut per la seva artesania tradicional. Ho tenen ben muntat. De cara al turista, molt car però només per la explicació de com treballen la llana d'alpaca amb demostracions reals de la tradició, ja val la pena.
Després passem al telar. Dels antics, de fusta i manual. Van triant entre el munt de fils per definir les figures a fer amb ajuda d'un òs d'alpaca.
S´hi arriba a través d'una pista forestal. Llàstima de les pluges que van caient aquests dies ja que deixa les terrasses on s'acumula la sal amb un to marronós en lloc de blanc impol·lut. Tot i així el lloc es molt xulo.
Feta la volta ens posem en ruta cap a les runes de Moray.
Aquí les coses també van amb la calma.
Arribem a l'hora prevista i anem a perfilar detalls trekk amb en Fredy que ens fa 5 cèntims del planning. Enllestim ràpid que hem d'anar a ca l'Estefi a deixar unes cosetes els dies que siguem fora, tornar al hostel i preparar motxilles viatge i deixar el que no necessitarem. La Vane te pujada de febre i es queda al llit mentre fem els encàrrecs.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada